dimarts, 6 de novembre de 2007

Beat Pere Tarrés i Claret










Pere Tarrés i Claret, nasqué a Manresa el dia 30 de maig de 1905 i morí a Barcelona el dia 31 d'agost de 1950.
De 1926 a 1939, va exercir de metge destacant pel seus coneixements i qualitat humana.
Durant la guerra civil actuà en qualitat de metge de campanya amb l'excèrcit republicà, atenent a nombrosos ferits, entre d'altres els de la terrible batalla de Valadero.
Dels anys 1931 a 1936 fou dirigent de la Federació de Joves Cristians de Catalunya (FJC).
Fou ordenat sacerdot el maig de 1942. Fou vicari de Sant Esteve de Sesrrovires.
L'any 1947, juntament amb el seu amic el Dr. Gerard Manresa, fundà la Clinica Sanatori de la Mare de Déu de la Mercè que s'instal·la en l'edifici que en la actualitat és la seu de la Fundació Pere Tarrés.
L'any 2006 fou declarat Beat.

Els Tres Tombs

Antigament es celebrava al dia de Sant Antoni Abat, altrament dit Sant Antoni "del porquet"(17 de gener) peró des d'un temps ençà (més o menys 1995) s'ha anat enrederint. Es celebrava integrament amb gent de Manresa. Hi havia grans quantitats d'animals de tir, com cavalls i ases, i tots aquests eren beneit en aquesta celebració.

El mateix dia es feia carn a la brasa (butifarrada) i es repartia coca de postres, tot pagat pel pendoner, obviament. Aquesta mateixa persona s'havia d'espavilar per pagar i reservar totes les coques o butifarres. El pendoner era triat cada any per la junta dels traginers i s'identificava perquè portava una senyera del gremi. Aquesta senyera també es passava de l’antic pendoner al pendoner de l’any següent a manera de símbol.
En un principi el recorregut consistia a donar voltes al voltant del jardinet que hi ha just davant de la Casa Caritat, peró posteriorment es va ampliar, ja que l'afluéncia d'animals era abundant, cada any hi havia més i a vegades casi no hi cavien. El nou recorregut passava pel carrer Bilbao fins la carretera de Vic i baixaven per Jacint Verdaguer.
Els carros de càrrega (un portava fusta, l'altre les botes, un altre garbes de palla) eren bastant dificils de moure i es necessitaven varis animals de tir, com per exemple el perxeró, un cavall de raça francesa de gran corpulència . Els guarniments dels cavalls estaven adornats amb tatxes daurades i els carros, fins i tot les radis de les rodes eren envoltades de boix.
Per Sant Antoni s'anava a buscar boix i herbes aromàtiques (romaní, espígol, ...) per tal de fer les enramades.
Actualment s’hi portaven altre tipus d’animals, com gossos i periquitos, pero ara ja fa uns quants anys que no es celebra.

Tres Tombs

Ermita de la Mare de Déu del Remei

Aquesta ermita situada davant de la ja ensorrada Fàbrica Nova i a més a més va pertànyer, en un passat, a la mateixa. Tot això va crear certs problemes, ja que l’ajuntament volia fer-hi reformes, concretament volia realitzar un carrer rodejant-la, però van tenir-hi problemes ja que la Fàbrica Nova estava embargada. Com podeu veure avui dia, tot això va acabar bé.

Van ensorrar les cases del voltant i quan passaves pel costat es veia tota la merda que hi havia dins de les cases i es va lluitar per restaurar-ho. Es podria dir que fa uns 5 o 6 anys que s’ha aconseguit arreglar completament.

Segons les fotografies que es poden observar a l’àlbum, amb el pas del temps es va decidir posar un fornícula amb la imatge de la Mare de Déu del Remei.

La verdadera imatge de la mare del Remei no és la que hi ha representada actualment.

També recordo que anteriorment hi havia una farola enganxada a la façana de la ermita, que es va eliminar amb una reforma que es va fer fa bastant temps i s’hi va afegir una fornicula amb la imatge de la Mare de Déu.

La misa del Remei es celebrava dins d’aquesta i posteriorment es va passar al Pare Algué. No es podia realitzar allà perque hi havia tanta gent que el carrer quedava barrat i es va decidir que es celebraria al col·legi, on hi ha molt més espai.

(Hi havia una paret gruixuda que partia de l’església cap a sota terra, i que es deia que era un contrafort, pero es va remarcar que eren els fonaments).

dijous, 25 d’octubre de 2007

La capella de la Mare de Déu dels Dolors

"Situada al carrer Sant Joan d'en Coll, d'origen molt antic, vora el camí històric de Manresa a Sallent, i que dóna nom al barri, restaurada i reconstruïda diverses vegades durant els segles XIX-XX. Construïda l’any 1896 i destruïda 1936 i es va restaurar l’any 1940."

Aquest text és el que figura en la placa situada al costat de la capelleta actual.
Hi havia una capelleta al mig del carrer, quan encara els camins eren de terra, i l’any 1986 la van conservar posant-la en un racó on ara resta rememorada on ara passa el pont dels Ferrocarrils.

La gent del barri es cuida que sempre estigui ben net, de portar-hi flors i llantions. També s'hi han arribat a celebrar festes com per exemple sardanes, xocolatades, ...


Capella dels Dolors

dimarts, 23 d’octubre de 2007

Monument de Sant Jordi














Va venir en Joan Antoni Samaranch, que llavors era governador civil de Barcelona, i va inaugurar la plaça. Cap al mateix temps, també van fer el nou edifici del Montepio de Conductors.
El primer que es va col·locar estava fet de ferro i era d'una forma que no s'assemblava gaire al Sant Jordi que nosaltres coneixem.
Posteriorment es va reemplaçar per el que avui dia hi ha, el que està fet de pedra.
Una història explica que van ser unes “beates” les que van desorganitzar l’harmonia de l'estàtua, altrament dit el van deixar eunuc.

dijous, 4 d’octubre de 2007

Els cotxes PTV i altres

Al nostre barri va néixer un cotxe de petita cilindrada al qual anomenàvem PTV (Nom que venia de Perramón, Tachó i Vila) i semblava una joguina.
El van començar de fabricar al carrer Mossèn Jacint Verdaguer, al costat de un xalet que estava dedicat a guarderia i la regentava la popular Sra. Llasera, l'edifici s'anomenava "Liceu Infantil".













M'enrecordo de que el primer PTV que va sortir va ser el model 250, el qual era un bonic descapotable de dues places. Tenia el motor situat a la part del darrere i arribava als 250cc amb una poténcia de 11CV i una velocitat màxima de 75 km/h. Aquesta preciositat costava la barbaritat d'unes 50.000 pessetes, que era bastant car per a l'època.
Feia gràcia perquè els provaven baixant per l'antic carrer Mesquita (avui dia conegut com a Joan XXIII) i pujaven pel carrer Bisbe Comes, feien bastant soroll, i els veïns esperaven que acabessin el torn per poder descansar.
Tenien poca cilindrada i les pujades els hi costaven una mica. El següent pas del PTV va ser la fabricació de dumpers i que avui dia encara existeix en àmbit internacional sota la firma "Ausa".
















També en la mateixa època existia una altre marca denominada "BISCUTER", que va ser importat des de França per un català. També era un cotxe (projecte) que no tenia ni marxa enrere, per aparcar-lo havien de acostar-lo a la vorera amb els braços. Posteriorment se li va afegir, pero només era una inversió del motor i les mateixes marxes que anaven endavant, anaven endarrere. El van batejar com "Arreplega merdes" ja que quan havies de treure la mà per dir cap a on giraves (ja que no portava intermitents i s'havia de marcar amb les mans) i a més a més era molt baixet, quedava just a l'alçada d'atrapar tot el que quedava a les voreres.

dimarts, 2 d’octubre de 2007

La Fàbrica Nova

L'entrada de la Fàbrica Nova està situada al carrer Bertrand i Serra. Aquesta es dedicava a la filatura i teixit de cotó. En el seu temps va ser la fàbrica més important de Catalunya. Hi treballaven, en els seus millors temps, més de 3000 persones, en especial dones. A les hores de iniciar la feina era digne de veure la riuada de persones que es concentraven a l'entrada de la fàbrica.
Els torns eren de 6 a 14 hores i de 2 a 10 del vespre. Cada dia es concentraven autocars de poblacions veïnes que portaven les treballadores, essent avisades pel porter mitjançant un "pito". Per poder ampliar les edificacions de la fàbrica es va modificar el carrer que inicialment era continuació de l'actual Sant Joan d'en Coll i que amb la nova remodelació tornarà a la seva originària alineació, incloent la desviació del torrent que passa per sota.
També hi havia una guarderia encarregada de cuidar tots els nens de les dones que hi treballaven. Les monges eren les encarregades de portar l'establiment i hi havia nens petits de fins a 2 anys.


Fabrica Nova