La capella de la Mare de Déu dels Dolors

"Situada al carrer Sant Joan d'en Coll, d'origen molt antic, vora el camí històric de Manresa a Sallent, i que dóna nom al barri, restaurada i reconstruïda diverses vegades durant els segles XIX-XX. Construïda l’any 1896 i destruïda 1936 i es va restaurar l’any 1940."

Aquest text és el que figura en la placa situada al costat de la capelleta actual.
Hi havia una capelleta al mig del carrer, quan encara els camins eren de terra, i l’any 1986 la van conservar posant-la en un racó on ara resta rememorada on ara passa el pont dels Ferrocarrils.

La gent del barri es cuida que sempre estigui ben net, de portar-hi flors i llantions. També s'hi han arribat a celebrar festes com per exemple sardanes, xocolatades, ...

Capella dels Dolors

Monument de Sant Jordi

Va venir en Joan Antoni Samaranch, que llavors era governador civil de Barcelona, i va inaugurar la plaça. Cap al mateix temps, també van fer el nou edifici del Montepio de Conductors.
El primer que es va col·locar estava fet de ferro i era d'una forma que no s'assemblava gaire al Sant Jordi que nosaltres coneixem.
Posteriorment es va reemplaçar per el que avui dia hi ha, el que està fet de pedra.
Una història explica que van ser unes “beates” les que van desorganitzar l’harmonia de l'estàtua, altrament dit el van deixar eunuc.

Els cotxes PTV i altres

Al nostre barri va néixer un cotxe de petita cilindrada al qual anomenàvem PTV (Nom que venia de Perramón, Tachó i Vila) i semblava una joguina.
El van començar de fabricar al carrer Mossèn Jacint Verdaguer, al costat de un xalet que estava dedicat a guarderia i la regentava la popular Sra. Llasera, l'edifici s'anomenava "Liceu Infantil".













M'enrecordo de que el primer PTV que va sortir va ser el model 250, el qual era un bonic descapotable de dues places. Tenia el motor situat a la part del darrere i arribava als 250cc amb una poténcia de 11CV i una velocitat màxima de 75 km/h. Aquesta preciositat costava la barbaritat d'unes 50.000 pessetes, que era bastant car per a l'època.
Feia gràcia perquè els provaven baixant per l'antic carrer Mesquita (avui dia conegut com a Joan XXIII) i pujaven pel carrer Bisbe Comes, feien bastant soroll, i els veïns esperaven que acabessin el torn per poder descansar.
Tenien poca cilindrada i les pujades els hi costaven una mica. El següent pas del PTV va ser la fabricació de dumpers i que avui dia encara existeix en àmbit internacional sota la firma "Ausa".
















També en la mateixa època existia una altre marca denominada "BISCUTER", que va ser importat des de França per un català. També era un cotxe (projecte) que no tenia ni marxa enrere, per aparcar-lo havien de acostar-lo a la vorera amb els braços. Posteriorment se li va afegir, pero només era una inversió del motor i les mateixes marxes que anaven endavant, anaven endarrere. El van batejar com "Arreplega merdes" ja que quan havies de treure la mà per dir cap a on giraves (ja que no portava intermitents i s'havia de marcar amb les mans) i a més a més era molt baixet, quedava just a l'alçada d'atrapar tot el que quedava a les voreres.

La Fàbrica Nova

L'entrada de la Fàbrica Nova està situada al carrer Bertrand i Serra. Aquesta es dedicava a la filatura i teixit de cotó. En el seu temps va ser la fàbrica més important de Catalunya. Hi treballaven, en els seus millors temps, més de 3000 persones, en especial dones. A les hores de iniciar la feina era digne de veure la riuada de persones que es concentraven a l'entrada de la fàbrica.
Els torns eren de 6 a 14 hores i de 2 a 10 del vespre. Cada dia es concentraven autocars de poblacions veïnes que portaven les treballadores, essent avisades pel porter mitjançant un "pito". Per poder ampliar les edificacions de la fàbrica es va modificar el carrer que inicialment era continuació de l'actual Sant Joan d'en Coll i que amb la nova remodelació tornarà a la seva originària alineació, incloent la desviació del torrent que passa per sota.
També hi havia una guarderia encarregada de cuidar tots els nens de les dones que hi treballaven. Les monges eren les encarregades de portar l'establiment i hi havia nens petits de fins a 2 anys.

Fabrica Nova