dimarts, 6 de novembre del 2007
Beat Pere Tarrés i Claret
Pere Tarrés i Claret, nasqué a Manresa el dia 30 de maig de 1905 i morí a Barcelona el dia 31 d'agost de 1950.
De 1926 a 1939, va exercir de metge destacant pel seus coneixements i qualitat humana.
Durant la guerra civil actuà en qualitat de metge de campanya amb l'excèrcit republicà, atenent a nombrosos ferits, entre d'altres els de la terrible batalla de Valadero.
Dels anys 1931 a 1936 fou dirigent de la Federació de Joves Cristians de Catalunya (FJC).
Fou ordenat sacerdot el maig de 1942. Fou vicari de Sant Esteve de Sesrrovires.
L'any 1947, juntament amb el seu amic el Dr. Gerard Manresa, fundà la Clinica Sanatori de la Mare de Déu de la Mercè que s'instal·la en l'edifici que en la actualitat és la seu de la Fundació Pere Tarrés.
L'any 2006 fou declarat Beat.
Els Tres Tombs
El mateix dia es feia carn a la brasa (butifarrada) i es repartia coca de postres, tot pagat pel pendoner, obviament. Aquesta mateixa persona s'havia d'espavilar per pagar i reservar totes les coques o butifarres. El pendoner era triat cada any per la junta dels traginers i s'identificava perquè portava una senyera del gremi. Aquesta senyera també es passava de l’antic pendoner al pendoner de l’any següent a manera de símbol.
En un principi el recorregut consistia a donar voltes al voltant del jardinet que hi ha just davant de
Els carros de càrrega (un portava fusta, l'altre les botes, un altre garbes de palla) eren bastant dificils de moure i es necessitaven varis animals de tir, com per exemple el perxeró, un cavall de raça francesa de gran corpulència . Els guarniments dels cavalls estaven adornats amb tatxes daurades i els carros, fins i tot les radis de les rodes eren envoltades de boix.
Per Sant Antoni s'anava a buscar boix i herbes aromàtiques (romaní, espígol, ...) per tal de fer les enramades.
Actualment s’hi portaven altre tipus d’animals, com gossos i periquitos, pero ara ja fa uns quants anys que no es celebra.
Ermita de la Mare de Déu del Remei
Aquesta ermita situada davant de la ja ensorrada Fàbrica Nova i a més a més va pertànyer, en un passat, a
Van ensorrar les cases del voltant i quan passaves pel costat es veia tota la merda que hi havia dins de les cases i es va lluitar per restaurar-ho. Es podria dir que fa uns 5 o 6 anys que s’ha aconseguit arreglar completament.
Segons les fotografies que es poden observar a l’àlbum, amb el pas del temps es va decidir posar un fornícula amb la imatge de la Mare de Déu del Remei.
La verdadera imatge de la mare del Remei no és la que hi ha representada actualment.
També recordo que anteriorment hi havia una farola enganxada a la façana de la ermita, que es va eliminar amb una reforma que es va fer fa bastant temps i s’hi va afegir una fornicula amb la imatge de la Mare de Déu.
La misa del Remei es celebrava dins d’aquesta i posteriorment es va passar al Pare Algué. No es podia realitzar allà perque hi havia tanta gent que el carrer quedava barrat i es va decidir que es celebraria al col·legi, on hi ha molt més espai.
(Hi havia una paret gruixuda que partia de l’església cap a sota terra, i que es deia que era un contrafort, pero es va remarcar que eren els fonaments).